PROCÉS DE DOL I PÈRDUES
Trobant l’espai per respirar
L’Impacte de la Pèrdua
La pèrdua d’un ésser estimat és una experiència que ens pot deixar amb un dolor profund i punyent. Quan la persona o l’animal que estimàvem ja no és aquí, la vida sembla canviar de manera dràstica. Ens pot ofegar una sensació d’angoixa, i fins i tot les activitats quotidianes es converteixen en reptes abrumadors.
La Necessitat d’un Espai de Compartir
En aquests moments difícils, és important reconèixer que no estàs sol. Les teves emocions i sentiments són vàlids. Tot i que potser et trobis tancat a casa amb els teus éssers estimats, també és possible que hagis de fer front a les seves pròpies frustracions i malestars. És essencial tenir un espai on expressar el teu dolor i compartir els teus sentiments amb altres persones que et comprenguin.
El Procés de Dol: Una Eina d’Elaboració
La mort física és una pèrdua, i totes les pèrdues són part intrínseca del canvi. Encara que la idea de la mort és una certesa des del moment en què naixem, sovint ens costa incloure-la a la nostra vida mentre estem vius. L’eina clau per elaborar qualsevol pèrdua és el Procés de Dol, una seqüència de fases que podem reconèixer i navegar per transitar el dolor d’una manera més saludable.
Comprendre les Fases del Procés de Dol
El Procés de Dol està compost per diverses fases, i comprendre en quina et trobes pot ser de gran ajuda per afrontar la teva pèrdua. Aquestes fases inclouen la negació, la ira, la negociació, la depressió i, finalment, l’acceptació. Cada fase porta el seu propi conjunt d’emocions i reptes, i reconèixer-les és el primer pas cap a la curació.
L’Acte d’Amor Cap a un Mateix
En aquest procés, és fonamental recordar que no estàs sol i que el teu dolor és legítim. Aprendre a deixar anar allò que consideràvem etern ens permet créixer com a éssers humans i viure les nostres vides de manera significativa. Aquest procés de dol no només és un acte d’amor envers la persona o l’animal que hem perdut, sinó també envers nosaltres mateixos i totes les persones que estimem.
Equip "La Coma"
Fundació Aspros
“Bonic espai d’autocura, retrobament i connexió amb els companys/es de feina amb els que compartim temps i emocions diàriament. La Gemma acompanya a crear espais de seguretat on expressar-se lliurement sense pressió, judicis de valor, jerarquies, rols ni etiquetes. Es convida a la introspecció, destacant mecanismes de socialització que tots experimentem o hem experimentat al llarg del nostre procés vital, treballant l’empatia i entenent que totes nosaltres percebem la realitat des de perspectives diferents, sent totes acceptables i igual de vàlides. S’impulsa a la responsabilitat individual, sent tots agents i motor de canvi. Tenim moltes ganes de continuar avançant juntes!”
Noemí
“Simplement calen més espais per poder escoltar-nos i per poder expressar el que ens agrada i el que no sense que hi hagin mal entesos, males cares o “safareig” pels passadissos. Una Formació totalment recomanable i necessària pels professionals del Sector Social i Sanitari on les relacions humanes són la clau de tot. Gràcies per fer-ho fàcil i dinàmic!”
Laura
“Tenir espais per poder expressar-nos com a persones més enllà del lloc professional que ocupem ens permet veure-hi més enllà i aprendre a posar-nos al lloc de l’altre i des d’aquí obrir-nos a preguntar-li a l’altre “què és el que et molesta?” o “com és que ara m’has parlat així?”. Amb la Gemma hem après que malgrat el dia a dia de vegades ofega i esgota, millor fer-ho amb una bona comunicació i predisposició al bon fer. Gràcies per l’experiència formativa i per com hem gaudit i xalat aprenent.”
Guillem
“Et mostra altres visions de com afrontar la vida dia a dia. He fet un aprenentatge personal que m’ajuda en el desenvolupament professional.”
Judith
“Aprens a parar a pensar el que passa i com solucionar-ho, sense ficar parxes, parlant de temes nous i importants als que no donem gaire importància.”
Marta
“Aprens la manera de com afrontar els conflictes i situacions amb un mateix i, també, de cara a la manera de treballar amb els usuaris.”
Miguel
“He aprendido a no guardarme las cosas de cara a los demás y a poder gestionar mis emociones.”