Tots tenim clar que les persones som les que fem possible els canvis.
Vull dir que, sovint, ens omplim la boca explicant que cal deixar anar les estructures antigues, allò que ja no ens serveix i està caduc, que la vida és evolució i continu moviment i bla, bla, bla… Tot això està fantàstic. La cosa és: a què estem disposats?

Estic disposat a deixar anar el lloc laboral, que aparentment em dona autoritat, per igualar-me a l’altre si això servís de palanca de canvi per poder millorar la qualitat de vida de les persones? Estic disposat a deixar de queixar-me del què em deixen fer, i del què no, i començar a moure’m pas a pas i mica en mica posant èmfasi en el que té valor per a mi en aquest moment?

Està clar que ho volem tot, i ho volem ara, i ho volem perfecte. I aquest objectiu és lícit, lliure i assumible. La qüestió és si ens surt a compte fer-ho així.
Et surt a compte fer-ho així?

I si et dic que hi ha una manera més senzilla de fer-ho, però que cal que passin 300 anys per veure’n els resultats? Acceptes igualment el repte d’aprendre a igualar-nos aconseguint deixar anar tot allò que ja no ens serveix? O potser t’ho repenses i et dius: “qui dia passa, anys empeny” i fora mals de cap.

Tots som Agents de Canvi només pel fet d’existir.

Tot i així, el que és evident és que a les organitzacions i empreses és on hi ha un volum alt de persones que hi passen moltes hores de la seva vida dins, per tant, i si aprofitem aquest escenari per començar a empènyer cap a on volem anar?

Com que jo vinc del Sector Sanitari, sóc infermera de professió, m’agrada explicar-ho així i des d’aquí extrapolar-ho al Sector Social, Educatiu i Empresarial.