02.
CASES
RESPIR
Quin dolor tan punyent ara que ja no hi ets perquè t’has mort.
La vida de cop ofega. Sento que estar tancat a casa, amb els meus, és la única opció tot i que a vegades els meus també em molesten. Una situació, de cop, ho ha capgirat tot de dalt a baix. No entenc res, ningú entén res, tot va molt ràpid i alhora va lent.
No cal que facis res, si vols, ja vinc jo a casa teva. O bé, pots venir tu al meu despatx on també et sentiràs com a casa, tot i no ser-ho.
Quan el dolor ens esquerda per dins, ens repara poder crear un espai on agafar aire i respirar malgrat la situació mostri que no és possible. Aquest espai ens fa de bàlsam quan la realitat del que vivim fa mal i la incertesa ens desespera.
L’acte d’escoltar i ser escoltat sempre suma, ens fa bé, ens acarona l’ànima.
La mort física és una PÈRDUA i tota pèrdua és inherent al canvi. Aquest canvi, tot i ser una certesa absoluta des del dia que naixem, ens és complexe incloure-ho a la vida mentre estem vius.
L’eina per elaborar qualsevol pèrdua és el Procés de Dol.
Entendre aquest procés com a natural dins la vida permet dur a terme l’acte d’amor més bonic que podem fer amb nosaltres mateixos i amb tots aquells que estimem amb respecte i bon fer.
Com a tot procés hi han diferents fases. Poder identificar en quina estàs et permetrà transitar el dolor de qualsevol pèrdua, en aquest cas per mort d’una persona o animal estimat, de manera més amable amb tu i amb tot el que t’envolta.
Aprendre a deixar anar allò que crèiem que era etern fa tangible que som alguna cosa més que el nostre cos físic.
Per tant, com vols respirar de nou a partir d’ara?
Loli
“Vaig conèixer la Gemma fa dos anys en un moment vital molt dur i difícil. La seva manera d’enfocar la situació que tenia davant, la seva manera d’escoltar i comunicar i, sobretot, la seva professionalitat, han aconseguit que sigui capaç de transitar un moment tan dur d’una manera tendra i alhora amb determinació. El més bo de la Gemma per mi és que, quan necessito ajuda, tinc la sensació de tenir al meu costat una persona màgica. Gràcies Gemma.”
Lluís
“Quan em vaig adonar del que havia passat en aquella situació tan dura no sabia ni per on començar, tot es va ensorrar de cop. Una bona amiga em va parlar de la Gemma i tot i la meva resistència inicial vaig decidir trucar-la. No sabria explicar molt bé com però a mesura que anava passant l’estona al seu davant alguna cosa dins meu es calmava i tenia clar que en algun moment el dolor que estava sentint dins meu podria canviar i ser més lleuger. Amb l’acompanyament de la Gemma he après a parlar d’aquella situació amb calma, serenor i quan algun dia em rodola alguna que altra llàgrima sentir quant de bé em fa. Gràcies per acompanyar-me a retrobar-me i aprendre a viure amb amor allò que en un moment determinat genera un dolor infinit.”
Enric
“Ara m’adono que mai m’he prioritzat. La seva mort m’ha permès veure’m. El dolor per la seva absència m’ha permès plorar. Que trist i que bonic a l’hora. Agraït pel teu acompanyament, amor i comprensió.”
Marisa
“Ara sé que aquest dolor m’acompanya però no em limita a viure la vida com ho ha fet tots aquests anys. Gràcies Gemma de tot cor.”
Araceli
“Moltes gràcies Gemma, tinc més ganes de viure que mai!”
Montse
“Ahora puedo decir que quiero vivir y seguir aprendiendo de la vida y de la muerte. Gracias Gemma por poder ser la que soy hoy.”