05.
CASES
RESPIR
Quin dolor tan punyent ara que ja no hi ets perquè t’has mort.
La vida de cop ofega. Sento que estar tancat a casa, amb els meus, és la única opció tot i que a vegades els meus també em molesten. Una situació, de cop, ho ha capgirat tot de dalt a baix. No entenc res, ningú entén res, tot va molt ràpid i alhora va lent.
No cal que facis res, si vols, ja vinc jo a casa teva. O bé, pots venir tu al meu despatx on també et sentiràs com a casa, tot i no ser-ho.
Quan el dolor ens esquerda per dins, ens repara poder crear un espai on agafar aire i respirar malgrat la situació mostri que no és possible. Aquest espai ens fa de bàlsam quan la realitat del que vivim fa mal i la incertesa ens desespera.
L’acte d’escoltar i ser escoltat sempre suma, ens fa bé, ens acarona l’ànima.
La mort física és una PÈRDUA i tota pèrdua és inherent al canvi. Aquest canvi, tot i ser una certesa absoluta des del dia que naixem, ens és complexe incloure-ho a la vida mentre estem vius.
L’eina per elaborar qualsevol pèrdua és el Procés de Dol.
Entendre aquest procés com a natural dins la vida permet dur a terme l’acte d’amor més bonic que podem fer amb nosaltres mateixos i amb tots aquells que estimem amb respecte i bon fer.
Com a tot procés hi han diferents fases. Poder identificar en quina estàs et permetrà transitar el dolor de qualsevol pèrdua, en aquest cas per mort d’una persona o animal estimat, de manera més amable amb tu i amb tot el que t’envolta.
Aprendre a deixar anar allò que crèiem que era etern fa tangible que som alguna cosa més que el nostre cos físic.
Per tant, com vols respirar de nou a partir d’ara?
Enric
“Ara m’adono que mai m’he prioritzat. La seva mort m’ha permès veure’m. El dolor per la seva absència m’ha permès plorar. Que trist i que bonic a l’hora. Agraït pel teu acompanyament, amor i comprensió.”
Marisa
“Ara sé que aquest dolor m’acompanya però no em limita a viure la vida com ho ha fet tots aquests anys. Gràcies Gemma de tot cor.”
Araceli
“Moltes gràcies Gemma, tinc més ganes de viure que mai!”
Montse
“Ahora puedo decir que quiero vivir y seguir aprendiendo de la vida y de la muerte. Gracias Gemma por poder ser la que soy hoy.”