01.
EL DIA A DIA SENSE TU
Quin dolor tan punyent aquest buit que sento.
La vida de cop ofega. De cop no entenc res. Estar tancat a casa, amb els meus, pot ser un bàlsam tot i que a vegades els meus també em molesten. Una situació, un instant, una paraula, una imatge, de cop, ho ha capgirat tot de dalt a baix. Ningú entén res, tot va molt ràpid i alhora lent. Massa informació o massa poca. Costa pensar. La realitat es barreja amb una espècie d’incredulitat sobrevinguda.
Quan el dolor ens esquerda per dins, ens repara poder tenir un espai on agafar aire i respirar malgrat la situació mostri que no és possible. Aquest espai ens fa de bàlsam quan la realitat del que vivim fa mal i la incertesa ens desespera.
L’acte d’escoltar i ser escoltat sempre suma, ens fa bé, ens acarona l’ànima.
La mort d’una persona estimada és una PÈRDUA. També ho és la pèrdua de la salut, de la parella, d’un fill que marxa a viure fora, d’un projecte, d’una il·lusió, d’un animal de companyia, d’una part de mi que ja no és com era.
Tota pèrdua és inherent al canvi i aquest canvi, tot i ser una certesa absoluta i constant inevitable des del dia que naixem, ens és complexe incloure-ho a la vida mentre estem vius.
L’eina per elaborar qualsevol pèrdua és el Procés de Dol.
Entendre aquest procés com a natural dins la vida és un acte de salut, un acte d’amor cap a mi i cap a tu. És poder donar espai a una vida que ja no tinc per tal de poder construir-ne una altra. És reparar el buit per poder omplir-lo de nou.
El Procés de Dol ens permet DEIXAR ANAR. L’acte de deixar anar, innat en l’ésser humà, consta de diferents fases, de diferents estats, tots necessaris en igual mesura, per tant, poder situar-te dins del Procés de Dol et permetrà transitar el dolor de qualsevol pèrdua, de manera més amable amb tu i amb tot el que t’envolta.
Aprendre a deixar anar allò que crèiem que era etern fa tangible que som alguna cosa més que el nostre cos físic.
Per tant, com vols respirar de nou a partir d’ara?
Loli
“Vaig conèixer la Gemma fa dos anys en un moment vital molt dur i difícil. La seva manera d’enfocar la situació que tenia davant, la seva manera d’escoltar i comunicar i, sobretot, la seva professionalitat, han aconseguit que sigui capaç de transitar un moment tan dur d’una manera tendra i alhora amb determinació. El més bo de la Gemma per mi és que, quan necessito ajuda, tinc la sensació de tenir al meu costat una persona màgica. Gràcies Gemma.”
Lluís
“Quan em vaig adonar del que havia passat en aquella situació tan dura no sabia ni per on començar, tot es va ensorrar de cop. Una bona amiga em va parlar de la Gemma i tot i la meva resistència inicial vaig decidir trucar-la. No sabria explicar molt bé com però a mesura que anava passant l’estona al seu davant alguna cosa dins meu es calmava i tenia clar que en algun moment el dolor que estava sentint dins meu podria canviar i ser més lleuger. Amb l’acompanyament de la Gemma he après a parlar d’aquella situació amb calma, serenor i quan algun dia em rodola alguna que altra llàgrima sentir quant de bé em fa. Gràcies per acompanyar-me a retrobar-me i aprendre a viure amb amor allò que en un moment determinat genera un dolor infinit.”
Enric
“Ara m’adono que mai m’he prioritzat. La seva mort m’ha permès veure’m. El dolor per la seva absència m’ha permès plorar. Que trist i que bonic a l’hora. Agraït pel teu acompanyament, amor i comprensió.”
Marisa
“Ara sé que aquest dolor m’acompanya però no em limita a viure la vida com ho ha fet tots aquests anys. Gràcies Gemma de tot cor.”
Araceli
“Moltes gràcies Gemma, tinc més ganes de viure que mai!”
Montse
“Ahora puedo decir que quiero vivir y seguir aprendiendo de la vida y de la muerte. Gracias Gemma por poder ser la que soy hoy.”