Solem explicar-nos que el punt d’equilibri és allò que necessitem, que ens fa bé, que ens dóna pau, que ens motiva, que ens ordena, que ens manté amb bona energia i predisposició. Per tant, el coneixem força bé aquest punt. I com l’hem conegut? Com sabem de la seva existència?

Aquest ha estat un dels meus grans enigmes, entenent com enigma aquell sentit ocult que és difícil de comprendre o interpretar. Aquest enigma es feia gran juntament amb altres dubtes existencials i pensaments filosòfics que em feia ja des de ben joveneta com ara: voler entendre com és que les persones ens enfadem per coses petites i passem per alt coses que ens impacten fort; com és que ens enamorem i després podem arribar a odiar a aquella persona; com és que queixar-se acaba sent una manera de viure mentre anhelem la calma, la felicitat o estar tranquils; com és que ens posposem per donar valor a l’altre; com és que ens avergonyeix ser o actuar diferent de com ho fa “la majoria”. 

Aquestes, i moltes altres qüestions, m’han portat fins on estic ara!

En resum, entendre de què va tot plegat ens va prou bé, ens allibera, ens permet agafar aire i ens apropa a la llibertat que sovint anhelem. Des d’aquest punt el que et puc explicar és que, per donar resposta a tot això, només cal accionar una sola cosa: estar disposat a recórrer el camí per esbrinar-ho. És a dir, sentir la curiositat de voler saber més de com funcionem les persones, de com sentim, de quin sentit té estar “amb la merda fins el coll” i com, al darrera d’això si hi estem disposats, apareix la veritable màgia de la vida.

Sí, sí. La màgia existeix!! I no t’ho dic perquè m’hagis de creure. Creure, o no, depèn de la curiositat, no pas de si és veritat. 

A la màgia també li pots dir impuls, motivació, energia positiva, trempera o el que millor et ressoni. Però això tant és, ja que les paraules les omplim d’allò que és subjectiu, d’allò que mitjançant l’experiència viscuda hem extret i destil·lat fins a donar-hi un significat, per tant, el que li donis és el millor de tots, segur.

Abans de l’impuls sol haver-hi la pausa. Molt evident si visualitzem una cursa i l’expressió: “preparats, llestos, jaaaaa!!!” Us sona oi? 

Amb la vida passa exactament el mateix. Quan sentis que tot està aturat, confós, incert, volàtil i que trontolla, doncs vindria a ser el “preparats”. El “llestos i jaaaaa!!!” és el que jo t’ensenyaré fins que tu aprenguis a dissenyar, a mida, la plantilla o format que millor encaixa en aquest moment de vida en el que estàs.

Com veus les metàfores m’encanten, sobretot les senzilles, les del dia a dia, perquè és en aquest dia a dia on passa la vida, on es viu la vida, on es sent la vida, on ens igualem com a persones. 

Tota la resta d’informació, en format més professional, te la deixo en aquest enllaç i ja t’ho mires tu quan vulguis.

LinkedIn